dilluns, 11 de març de 2013

Segon cap de setmana: un 10% Gràcies!!!!

Aquest projecte no seria possible sense tots vosaltres!

Molts cops en el procés de recrear uns personatges dins del teu cap t'apareixen idees, figures, imatges, flaixos que acaben conformant la iconografia mental que tens de la novel·la.
En aquest cas la meva traça més aviat maldestre amb el llapis, ha estat substituïda per  la imaginació desbordant de dues amigues, la Meritxell i la  Isabel que han plasmat sobre el paper totes aquestes imatges. Tota aquestes il·lustracions que sovint no tenen lloc en les novel·les un cop publicades han estat però molt importants per la seva gènesi.  Poc a poc, i per fer la novel·la una mica més interactiva us aniré presentant alguns elements de la iconografia de Siònia de la mà d'aquestes dues il·lustradores aquí al blog. 



Martinets de Meritxell Ozcariz

Una mena d'homenets menuts com llavors que, quan passen, semblen una flama. Fan feines sorprenents, com ara canviar de lloc una muntanya o desviar el curs d'un riu, en un obrir i tancar d'ulls. Tenen un geni terrible i per salvar-se dels martinets es pot fer servir la baba de serp. Diuen que es crien  de les llavors d'uns bolets de la Cerdanya anomenats martinets. Estan vinculats al bosc i portaran tatuatges amb formes i dibuixos dels bolets d'on provenen amb tons marrons, groguencs i vermellosos.



Habitats de Dones d'aigua. Maria Isabel Fernández




Goja, o dona d’aigua:De bon començament, el sol que naixia cada matí, i la lluna, ara creixent, ara minvant, que sortia als vespres es reflectien a les aigües del mar i dels estanys. L'aigua, font de vida té els seus esperits: les dones d'aigua, esperits subtils i lleugers que s'hi banyen i s'escolen La seva força ve de l’aigua que la endureixen com el gel, o la pulveritzen com el gas a voluntat en pocs instants, i la fa servir com arma per lluitar. Vesteixen de colors vius, cabells sempre llargs i molls, i vesteix robes de  seda que amb tons tornassolats. La seva pell és plena de tatuatges en forma d’heures i falgueres, de diferents tons de verd i blau.  Hom les anomena, segons la contrada: goges, aloges, llufes, paitides.
 

dilluns, 4 de març de 2013

Una setmana més

Dones d'aigua
Dins la tradició popular catalana, les fades són més aviat conegudes sota els noms d'encantades, dones d'aigua, goges, aloges, dames, ... Són éssers sobrenaturals l'existència dels quals va molt lligada a la presència de llacs, estanys, fonts i coves, indrets dels quals es destaca la bellesa, com també el perill d'endinsar-s'hi.
Esperits subtils i lleugers, la seva aparició sempre ha estat vinculada amb la presència de llums àurics, com també de música. Si les descobriu, però, sapigueu que una malla invisible les protegeix d'intrusos. Són bellíssimes donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres d'or o de tons de coure, que enlluernen i encisen sota els raigs de la lluna, perquè són éssers nocturns. Van nues o amb tuls transparents. Són permanentment joves malgrat que no són immortals, bé que arriben a viure més de mil anys. 

Si voleu conèixer més d'aquest personatges subtils i enganyosos ja podeu encarregar el vostre exemplar de Niela i el revivent


dissabte, 2 de març de 2013

La comarcal edicions

La Comarcal Edicions es un segell editorial que va néixer el 1996 en paral·lel al projecte de La Impremta d’Argentona, amb la voluntat d’oferir serveis editorials de qualitat, acurats, i alhora de contribuir a una aposta cultural al servei del llibre.

Primer cap de setmana 7%







El llibre

Barcelona, 2010. Un revivent observa la ciutat des de la part alta mentre xucla la sang d’una rata. En el món humà ja no hi ha lloc pels ésser màgics i varis personatges partiran en un viatge des de Barcelona fins als Pirineus a la recerca d’un món mític:  Siònia, on encara pot  quedar espai per a ells. Però el camí no serà fàcil. Per obrir la porta  de Siònia cal el llibre blanc, que pot predir el futur i es cobdiciat per molts.  Els protagonistes, una dona d’aigua, Niela i un revivent, Conrad es trobaran amb mil i un entrebancs entre tots aquells que volen  el poder del llibre. I tot això sense oblidar la persecució d’ordre dels pedrescremades que des de temps immemorials han perseguit els ésser màgics fins gairebé la seva total anihilació. Una història on humans, éssers màgics i fins i tot els deus s’enfronten per la seva supervivència.
La Niela és una dona d'aigua que viu entre els humans i que ha perdut gran part dels poders que li atorgava la seva condició de fada. No estava segura de com havia perdut els seus dons. De fet, no recordava el moment en que va deixar de respirar sota l’aigua, però la realitat es que feia molt de temps que no podia viure en una cova sota les aigües, i per això ara vivia a L’Hospitalet, treballava en una comissaria,  tenia un pis  i anava a comprar al condis del davant.
El seu treball a la  comissaria dels mossos a Barcelona li permet trobar a un vampir en el que està interessada. Aconsegueix d'aquest, la seva paraula per tal que l'ajudi en una recerca d'un llibre mític que li ha de proporcionar la clau per arribar a Siònia. Terra dels éssers màgics on espera poder guarir-se i tornar a la condició plena de goja. En aquest viatge per la geografia catalana actual la Niela comptarà amb l'ajuda dels amics del vampir i dels d'ella mateixa, enfrontant-se a la Llura Marquet, matriarca dels pedrescremades, que desitja trobar el mateix llibre per deixar sense futur als éssers màgics, perpetuant una guerra que dura segles.
L'eix de la novel·la és el viatge iniciàtic, la recerca d'un desig últim que comportarà descobriments i aliances impensables en els protagonistes, trient a la llum pulsions, sentiments i actes que en un inici no creurien com a propis. Al final, el premi per aconseguir aquesta fita, no és tant acomplir-ho, si no el procés que els ha dut a emprendre aquesta tasca.
Pel camí la recerca deixa víctimes, desencisos i traïcions, però també proves d'amistat, amor i confiança.
Trobar Siònia afectarà als personatges de maneres ben diferents, dons res és gratuït, i tot demana un sacrifici. Sacrifici que la goja fa de bona gana, però que pel vampir suposa una doble traïció: la de l’amistat i la del destí.