Segon cap de setmana un 11%. No seria possible sense vosaltres. Presentació de Niela i el revivent

Entrades populars d'aquest blog

Presentació interectiva de Catalunya Mítica

Imatge
Havia una vegada un lloc màgic anomenat Biblioteca Elisenda de Montcada , on els mites els construien els i les usuari@s, la participació i cultura activa estava a les seves mans... Oi que sembla una fàbula? Doncs no:   Aquest darrer 5 d'octubre en Miquel Codony i l'Ismael Avalos, d'Uranik, amb l'activitat-xerrada interactiva  Juguem amb el mites ,  ens han proposat una forma diferent d'apropar-nos a Catalunya Mítica, un llibre que reelabora, des de la perspectiva de diferents autors, la mitologia catalana. Catalunya mítica és una aposta de l'editorial Orciny Pres  per la fantasia en català, de diversos autors i perspectives, que aborden des de gèneres literaris diferents els nostre mites més nostrats: donyets, dones d'aigua, revivents, dips, i moltes altres tradicions i personatges que la nostra literatura moderna ha oblidat. Comencem amb la presentació interactiva del llibre Catalunya Mítica @orcinypress amb @Qdony @hugonemanarmy #Montcada p
Més informació

El Plagi. Sílvia Romero

Imatge
El plagi Nihil metuere nisi turpem famam, hiemem et aestatem iuxta pati, humi Tingueu només por de la perversa fama, que l' hivern està massa prop de la primavera La Guerra de Iugurta per Gai Sal·lusti Crisp @eowin32002 #tertuliesespaisdelectura Començo la presentació amb aquesta breu cita sobre la fama de Sal·lusti, i no és només perquè aquesta sigui   una de les característiques literàries de la Sílvia, que acostuma a compartir amb els seus lectors els seus referents literàries, com Dowtoieski o Joan Sales, sinó perquè el tema principal de El plagi és la incerta glòria anomenada fama: “És per això perquè en senten la fugacitat vertiginosa, que cremen d’aquesta set sense nom precís, amor, joventut, sang calenta i perfumada, incerta glòria” (p. 680). Joan Sales, Incerta Glòria “ I tornava a l’inici , resistint-se a acceptar, el seu moment de glòria, d’incerta glòria havia mort gairebé al mateix temps que havia nascut” [...] pàg 264 El Plagi El plagi de
Més informació