Niela i el revivent

Petites tertúlies Bait - al kutub Timbuctú Un dels costums que va donar fama durant l’edat mitjana a Europa a les   llunyanes Bait-al kutub ( o locals de llibres) de les ciutats de Timbuctú i de Djené, fou com savis i erudits es reunien a l’ombra de les seves parets   asseguts amb estores   de joncs per parlar sobre les seves lectures.   És una de les noticies més antigues que tenim d’una tertúlia literària, costum que encara es conserva avui dia. La llunyana i exòtica Timbuctú ens convida doncs a la lectura i el comentari,   lectures distintes, algunes fora dels circuïts habituals, altres desconegudes totalment, altres clàssiques, però sempre referents culturals i/o socials.   Des d’aquesta perspectiva Orciny Books i Serveis Educatius Carles Canudas us conviden a les seves petites tertúlies online on us   prestem les nostres modernes estores   virtuals, les nostres pàgines al facebook per discutir, xerrar, interpretar o criticar diferents propostes literàries, des del còmic

Mala gente que camina de Benjamín Prado "[...] Mira hijo , las guerras son un espanto y en ellas casi nadie es inocente . - Eso es absurdo . Los inocentes son todos los que mandan al cementerio a la cárcel o al exilio los militares sediciosos y sus aliados . " Pàg 74 La meva mare explicava que durant la guerra civil i quan va acabar, allà per terres de Castella, on vivia ella i el seu germà amb la seva mare, gairebé cada dia veien desaparèixer algú, trobar-lo mort a boca de canó a l’era del costat, o apallissat, o simplement desaparegut, perquè algú del poble l’havia delatat com a rojo o sedicioso . Ella i la seva família se’n van lliurar perquè tenien algun familiar a l’exèrcit o a la falange, que va parlar en el seu favor, però això els deslliurà de la mort, no de què els titllessin de rojos... La meva mare explicava amb ràbia com els havien rapat al zero, els havien cosit una R de rojos a la bata, i els havien fet veure oli de ricí per n