dimecres, 23 de novembre de 2016

Sota l'asfalt de Lluis Llort a la Biblioteca de la Roca


Sota l’Asfalt

Lluis Llort
Biblioteca de la Roca,

No és  un thriller canònic, Llort no segueix les regles de la novel·la negra al peu de la lletra, tot i que per sota hom les pot percebre les tres regles, lloc, ambient, personatges.
Ens parla des de la perspectiva de personatges quotidians, veïns nostres, però no es deixa portar per tòpic i trenca les normes narratives, juga amb el lector i ens dóna la volta a l’argument com un mitjó quan li convé.
Barreja dues veus narratives, una en primera persona, punyent, directa,  hàbil amb el joc d’adjectius i amb la mirada crítica del nostre entorn, la veu del Marçal.  També una veu en tercera persona apareix  cap al final que ens dóna noves perspectives i t’adones que l’autor et proposa un joc, on com lector, participes de la narració.
Ens presenta un ambient opressiu, tancat, fosc, ple de tribus urbanes, però que desperta el nostre  interès pel què amaga el forat negre que tots imaginem, el metro.
Usa moments delirants, que ens atrapen i arrosseguen amb el protagonista fins dins d’aquest forat negre que és el món sota l’asfalt, però també al forat negre que és la ment del protagonista...
L’autor diu que no és la seva millor proposta literària, tots els presents a la tertúlia pensem el mateix, doncs caldrà llegir la resta de llibres, oi?
Sota l’asfalt  és una novel·la negra, però també una crítica social, i un thriller psicològic, on l’entorn dels personatges ens els defineix i identifica. No s’està de sang i fetge, sexe i violència, però ho combina amb una narrativa ràpida, neta, ben treballada,  amb una construcció d’atmosfera genial.
Molt directe i específic, per alguns lectors, li comenten, especialment amb la violència explicita. Es precisament aquesta narrativa sense pèls a la llengua el que atrapa, diuen altres dels lectors.  Una lectura atractiva, que et dóna  moltes ganes de tastar més Llort!

dimarts, 8 de novembre de 2016

Demà parlarem de La carne amb Rosa Montero a @bcc. Ens acompanyeu?






dilluns, 7 de novembre de 2016

diumenge, 6 de novembre de 2016

Avui a l'Eurocon 2016 magnífica entrevista a Rosa Montero a,n Bruna Husky de protegonista

Rosa Montero. Nuestra invitada de honor española charlando con Blanca Rodríguez. Speakers: Rosa Montero, Blanca Rodríguez. Eurocon 2016 - Sala Teatre - Interview with Rosa Montero / Entrevista con Rosa Montero (ENG/SP) Canal Llibreria Gigamesh noviembre 2016

“No són distòpies, no catastrofistes, són realistes”

El peso del corazón

Biblioteca furtiva, Seix Barral


Quan mirem la web de l'editorial hom descriu aquest llibre així: "El retorn de la detectiu Bruna Husky. Un thriller, una novel·la d'aventures, una història de fantasia, d'amor... Un relat llegendari"
Per la descripció molts lectors posarien el fre, ep.... això és Ciència-ficció. Parla d'androides i mons irreals. No és per mi.
I tenen raó. La mateixa Rosa Montero ho explica en una entrevista: "Un estudio de mercado dice que en general los lectores españoles el genero que menos les gusta de largo, por igual, hombres y mujeres, es la ciència ficción." I tot i així, quan pregunta als seus lectors, Però que ha llegit vostè de ciència-ficció que no li hagi agradat? I la majoria respon que mai ha llegit res.
Però les etiquetes no ens haurien d'aturar, ciència-ficció és una etiqueta, un marc argumental, una "herramienta metafórica poderosíssima para hablar de la realidad, para hablar de  condición humana"1 i Rosa Montero ho fa molt bé.
La replicant Bruna Husky no ens parla mai de móns irreals: ens parla de la mort i de l'amor, binomi indestriable de la vida sense la qual no tenim identitat. Ens parla de política, ens parla de corrupció, ens parla de refugiats i de la indiferència dels benestants. Ens parla de les religions, i les intransigències, ens parla de la diferència i de la xenofòbia. Ens parla d'ecologia i d'energia i tecnologia, un altre binomi indestriable de la vida humana i la seva evolució, però que també ens pot portar a la destrucció, a la mort.
I sobre tot ens parla del pas del temps: 
"le quedaban tres años, diez meses y veintiún días" El pas del temps, la mort petita, de cada dia que anem a dormir i ens porta inexorablement a la mort definitiva, però també l'alegria de comptar el temps, el temps viscut, l'experiència, els amics, el fet de sentir, el fet de veure les llums del nord amb els teus propis ulls o sentir el braç de la persona estimada. Sentir el pas del temps, és sentir, i tot això ens ho explica Bruna Husky, una replicant. Però això no importa. De fet que la protagonista de "El peso del corazón", sigui replicant la fa molt més conscient del pas del temps. Ho sap especialment, només viu una dècada...
Quan vaig tenir a les mans "El peso del corazón" primer vaig vikipedejar sobre l'autora. Ho faig sovint abans de llegir. Coneixia obres seves anteriors com "El rey transparente" i tenia un bon record. De seguida vaig veure que Bruna Husky tenia un passat recent, "Lágrimas en la lluvia",
i dit i fet vaig cercar a la biblioteca i com l'estimat amic de la replicant Yiannis, no vaig poder evitar documentar-me. En dos dies m'havia llegit la primera entrega de Bruna Husky, thriller, emocionant, ràpid i emotiu, on ja la nostra replicant ens parla del temps, de l'amor i de la mort. He de confessar que les referències explícites a Do Androids Dream of Electric Sheep?Blude Runner em van captivar des del primer moment perquè Philip K Dick és un dels meus autors de referència.


Així que quan vaig començar "El peso del corazón" l'agafava amb delit. No us espanteu. Tot i que les dues novel·les tenen els mateixos protagonistes i que són cronològicament una després de l'altre, ambdues són rodones, auto conclusives, i pots llegir qualsevol de les dues independentment.
No vaig parar fins a veure la darrera línia. Bruna és un personatge sòlid, psicològicament complex que t'atrapa la seva personalitat des del primer moment. La seva indecisió, la seva incapacitat emocional, el seu record continu del temps finit, et fan sentir estranyament identificada amb aquest personatge, una replicant de combat, atlètica, forta i valenta i a l'hora indefensa davant una mostra d'estimació.

Les referències contínues a filòsofs, escriptors o directors de cinema, ens fan una picada d'ullet, un joc intern entre l'autora i el lector, que juguem a desxifrar els seus missatges subcutanis: Macbeth, Canneti, Blade Runner, Platò, la llista és llarga, jugueu a trobar-la...
I per sota un corrent que es pot percebre que travessa tota la novel·la, quina és la clau d'un escriptor? La imaginació, l'amor, l'odi, la ira? Al final Huski descobreix una de les claus d'escriure, d'inventar una història: el dolor. Hom escriu sovint d'allò que li fa mal!

Ambientada al Madrid del 2109, amb tecnologies que ara ens semblen llunyanes, però que de fet les empreses ja estan en procés, com l'ascensor orbital2, "El peso del corazón" és un thriller trepidant, amb un marc de ciència-ficció que ens parla de la nostra realitat més quotidiana i que ens arriba fins dins del cor!

Alícia Gili Abad



Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Naves de ataque en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo... como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir.
Blade Runner



divendres, 4 de novembre de 2016

Conversant amb Albert Sánchez




Alícia Gili conversa amb Albert Sánchez

L'escriptor català conversa amb Alícia Gili. La pell freda és una obra mundialment coneguda, però què hi ha sota l’epidermis d’Albert Sánchez Piñol? Alícia Gili ens guiarà pel present, el passat i el futur d’un dels escriptors de referència de la literatura catalana.

diumenge, 11 de setembre de 2016

divendres, 1 de juliol de 2016

Ictineu


Ictineu 2016
Vols veure a la web?

Tres relats d'Alícia Gili opten a ser escollits finalistes del Premi Ictineu 2016

Els premis ictineu tenen dues rondes: 
– Primera ronda: Els membres de la SCCFF, poden proposar en aquesta primera fase de selecció fins a tres finalistes per a cada categoria. Tindran de temps fins l'1 d'agost.
– Segona: En aquesta ronda pot votar qualsevol persona (membre o no de la SCCFF). Per una banda el vot popular comptarà com un 50% per al resultat final. L'altre 50% del vot serà aportat a través d'un jurat escollit per a cada categoria. El termini màxim per rebre els vots d'aquesta segona ronda serà l'1 d'octubre per decidir els guanyadors entre els finalistes escollits en la primera ronda.

Us deixo l'enllaç als tres relats per què tots i totes els pugueu llegir i us convido a tots a participar en aquesta nova convocatòria dels premis Ictineu!!! Només heu de clicar sobre la portada de cada relat per poder-lo llegir. 

A demés de l'accés als tres relats us deixo l'enllaç al formulari  de vot i a la llista d'obres nominables, així com l'enllaç a la SCCFF on podreu trobar tota la informació!!!!

La llauna, forma part del recull Catalunya Mítica, Relats fantàstics inspirats en la mitologia catalana. d'Orciny Press. Orciny Press és una editorial independent i autodistribuida especialitzada en ficció especulativa
 

Llistat d'obres nominables

De llops i lleons, ha estat publicat a la revista Inèdits  núm 6. INÈDITS. Revista de creació literària, és una publicació que neix amb l'esperit de treballar a favor de l'escriptura de contes escrits originàriament en català.

Formulari de vot

Llibre de viatges en terra d'orcs, ha estat publicat a la revista Catarsi núm 16. La revista Catarsi és una publicació amateur sense ànim de lucre creada i mantinguda per la gent de les Ter-Cat i que ara forma part de la SCCFF. 









This email was sent to alicia141516.niela@blogger.com
why did I get this?    unsubscribe from this list    update subscription preferences
Secc · Rafael Campalans 76 bajos · Hospitalet de Llobregat, BARCELONA 08903 · Spain

Email Marketing Powered by MailChimp

dissabte, 28 de maig de 2016

Plans de futur amb Marius Serra a la Biblioteca de Can Sant Joan

Amb motiu del 25è aniversari dela Biblioteca de Can Sant Joan de Montcada hem tingut la oportunitat de comentar Plans de futur amb el seu autor Marius Serra:



Us deixo aquí l'article sobre la trobada de la Veu de Montcada
L'escriptor Màrius Serra, parlant, amb Alícia Gili, responsable del Club de Lectura de la Biblioteca de Can Sant Joan
L'escriptor Màrius Serra, parlant, amb Alícia Gili, responsable del Club de Lectura de la Biblioteca de Can Sant Joan.
Foto: Laura Grau
L'autor de 'Plans de futur', novel·la que va rebre el Premi Sant Jordi, visita la Biblioteca de Can Sant Joan amb motiu del 25è aniversari de l'equipament
26/05/2016 - Laura Grau
L'escriptor Màrius Serra (Barcelona, 1963) va visitar aquest dijous a la Biblioteca de Can Sant Joan per compartir amb els seus lectors el procés de creació de la novel·la 'Plans de futur' (Proa), que va rebre el Premi Sant Jordi 2013. L'obra rescata de l'oblit la figura de Ferran Sunyer (1927-1967), un matemàtic autodidacta que, a pesar de la seva discapacitat física –patia una greu atròfia del sistema nerviós–, va ser reconegut a nivell internacional per la seva contribució a les ciències exactes. 
Serra va decidir novel·lar la vida de Ferran Sunyer a partir de la lectura d'una biografia del matemàtic on va trobar prou material per construir una bona història. L'escriptor va establir amb els assistents a la xerrada un divertit joc per esbrinar quins passatges del llibre són fidels a la realitat i quins són pura invenció, per acabar reivindicant la ficció com "a mitjà per il·luminar territoris de la realitat i ficar-nos en la pell de l'altre". En aquesta història de família destaquen les dues cosines de Sunyer, Maria i Àngels Carbona, que van dedicar la seva vida a cuidar-lo, i el pare absent, que va fugir de casa de manera inexplicable. Les dificultats i desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona contrasten amb l'actitud positiva i vital del matemàtic tetraplègic i les dues cosines. L'acció transcorre entre la casa familiar a Sarrià i la casa d'estiueig empordanesa a Vilajoan. També hi ha incursions a Niça, Figueres i Cadaqués, on Salvador Dalí va fer un retrat de Maria Carbona que els acompanyarà la resta de les seves vides i que tindrà un paper en el desenllaç final de la novel·la.
La trobada amb Màrius Serra s'emmarca en els actes del 25è aniversari de la Biblioteca de Can Sant Joan, que van arrencar el 25 de maig amb un reconeixement al grup de veïns que va impulsar el projecte.

divendres, 8 d’abril de 2016

📔 🌹🌹🌹🌹 #secc #recomana   Sant Jordi 


                                      



Recomanacions

Sant Jordi. #secc #recomana







Aquest Sant Jordi, #secc #recomana: autores catalanes i no gaires novetats, fantasia i terror, literatura bizarra i editorials alternatives, revistes i microrelats!!!

Esteu preparats per Sant Jordi? Doncs aquí teniu!!!!    






Alícia Gili Abad
Serveis Educatius Carles Canudas
El grup és diu Tertúlies i espais de lectura
https://www.facebook.com/groups/espailectura/
La pagina es diu espailectura:
https://www.facebook.com/pages/Espailectura/541627099188742?fref=ts/
El twiter és @eowin32002 amb el hastag #espailector
El blog és http://sionia.blogspot.com.es/




No vull rebre Notícies Secc   Vols rebre Notícies Secc?     Avis Legal

 
Copyright (C) 2015 Serveis Educatius  Carles Canudas Rafael Campalans 76 baixos
Hospitalet de Llobregat 
NIF 38065240X