dilluns, 7 de març de 2016

Carol o El preu de la sal, Highmisth en essència




A la darrera sessió  de  Viu la lectura  de la Biblioteca de la Roca hem tingut l’oportunitat de parlar d’escriptors, actors, llibres i cinema, amb Carol. I hem vist com un llibre pot tenir mirades molt contraposades:
Aquesta novel·la tan personal i psicològica de Patricia Highmisth ha despertat opinions ben contrastades entres els assistents a la tertúlia. 



Per a uns Carol és una mostra de la literatura Hisghmisth en estat pur: la imatge punyent, sòrdida i lateral dels seus personatges, especialment Theresse, una versió femenina d’en Ripley  en un moment literari primerenc, una dona  que viu de l’elit econòmica, i dins la sordidesa de la seva forma de vida,  enlluernada per  la majestat, la riquesa i el poder.
Carol és, doncs, una dona gran i rica que  sedueix una noia jove, humil i en teoria innocent,  però que amb una sola mirada entre dues dones en una festa Hightmisth ens pot fer pales de forma velada relacions socials i d’amor, de promiscuïtat, d’obsessió i de dependència.
Per altres Carol ens explica una història diferent, la d’una noia immadura, que està enamorada d’un ideal abans i tot de conèixer a Carol, un ideal, que encara no sap si correspon a home o dona, però si sap que correspon a calidesa i estima gaire bé maternal  que li ha mancat des de la infantesa. Un ideal mostrat en un quadre o en el record d’uns guants que Higstmisth ens transmet també de forma soterrada, sense diàlegs, gairebé compartint pensaments, sensacions i formes de pensar fins i tot en els silencis, en allò que no escriu.
 Una història de passió, reconeixement i de procés de maduració de dues dones, una història d’amor dura, on l’amor porta a una de les dones a ser egoista i immadura, i l’altra a desitjar tant un amor compartit que és capaç per ser ella mateixa a pagar el preu més alt per viure com creu que ha de viure i estimar com creu que ha d’estimar, el preu de la sal.


Per alguns el darrer capítol de Carol és el que marca la diferència de mirades. Sense ell Theresse només seria aquella versió primerenca que Ripley, que sense miraments posa la seva mirada de dona rica en dona rica  amb frivolitat i sense empatia. En canvi el darrer capítol, potser un afegit necessari per a la moralitat de l’època, si ens dediquem a fer literatura ficció, ens porta a aquesta segona mirada d’amor passional i apassionat que porta a voler ser definit per aquell qui ets i no per aquell que diuen que ets:

“O vivir contra mi pròpia naturaleza, eso sería degeneración por definición” Carol pàg 281


Una cosa estàvem tots d’acord, i és que el film no reflecteix  el que Patricia Highsmith ens volia dir, perquè al film el preu de la sal no és pagat, potser és allò que diuen molts dels finals dolços i feliços de Hollywood!!!