Carol o El preu de la sal, Highmisth en essència
A la
darrera sessió de Viu la
lectura de la Biblioteca de la Roca hem
tingut l’oportunitat de parlar d’escriptors, actors, llibres i cinema, amb
Carol. I hem vist com un llibre pot tenir mirades molt contraposades:
Aquesta
novel·la tan personal i psicològica de Patricia Highmisth ha despertat opinions
ben contrastades entres els assistents a la tertúlia.
Per
a uns Carol és una mostra de la literatura Hisghmisth en estat pur: la imatge punyent,
sòrdida i lateral dels seus personatges, especialment Theresse, una versió
femenina d’en Ripley en un moment literari
primerenc, una dona que viu de l’elit
econòmica, i dins la sordidesa de la seva forma de vida, enlluernada per la majestat, la riquesa i el poder.
Carol
és, doncs, una dona gran i rica que sedueix
una noia jove, humil i en teoria innocent,
però que amb una sola mirada entre dues dones en una festa Hightmisth
ens pot fer pales de forma velada relacions socials i d’amor, de promiscuïtat,
d’obsessió i de dependència.
Per
altres Carol ens explica una història diferent, la d’una noia immadura, que
està enamorada d’un ideal abans i tot de conèixer a Carol, un ideal, que encara
no sap si correspon a home o dona, però si sap que correspon a calidesa i
estima gaire bé maternal que li ha mancat
des de la infantesa. Un ideal mostrat en un quadre o en el record d’uns guants
que Higstmisth ens transmet també de forma soterrada, sense diàlegs, gairebé compartint
pensaments, sensacions i formes de pensar fins i tot en els silencis, en allò
que no escriu.
Una història de passió, reconeixement i de procés
de maduració de dues dones, una història d’amor dura, on l’amor porta a una de
les dones a ser egoista i immadura, i l’altra a desitjar tant un amor compartit
que és capaç per ser ella mateixa a pagar el preu més alt per viure com creu
que ha de viure i estimar com creu que ha d’estimar, el preu de la sal.
Per
alguns el darrer capítol de Carol és el que marca la diferència de mirades. Sense
ell Theresse només seria aquella versió primerenca que Ripley, que sense miraments
posa la seva mirada de dona rica en dona rica
amb frivolitat i sense empatia. En canvi el darrer capítol, potser un
afegit necessari per a la moralitat de l’època, si ens dediquem a fer literatura
ficció, ens porta a aquesta segona mirada d’amor passional i apassionat que
porta a voler ser definit per aquell qui ets i no per aquell que diuen que ets:
“O vivir contra mi pròpia naturaleza, eso
sería degeneración por definición” Carol pàg 281
Una
cosa estàvem tots d’acord, i és que el film no reflecteix el que Patricia Highsmith ens volia dir,
perquè al film el preu de la sal no és pagat, potser és allò que diuen molts
dels finals dolços i feliços de Hollywood!!!