Care Santos ens parla d’Habitacions Tancades a la Biblioteca Elisenda de Montcada
Els usuaris del
club del lectura xerren desprès de la tertúlia,
Habitacions Tancades ha estat una de les millors lectures d’aquest curs,
poder-la compartir amb la seva autora ha estat un plus, diuen. I és cert. Care
Santos, propera i amable ens ha descobert el procés creatiu de la novel·la, ens
ha parlat de les seves filies (la Barcelona Modernista, especialment els
catàlegs dels Siglo que col·leccionava, la novel·la històrica, la documentació,
els llibres, l’art) i les seves fòbies.
Els documents de l’interior són meus, diu, fa molts anys
que col·leccionava records de tota mena del Siglo, del primer magatzem abans
que es cremés, m’agrada especialment el
detall de la factura. Els assistents
parlen d’aquests detalls que fan de la edició una peça preciosa, i que els ha
introduït molt més en el temps històric de la novel·la. M’agradava el Siglo i
tard o d’hora havia de sortir en una novel·la, ens explica.
Ens parla de la
documentació i dels procés que això comporta, perquè una novel·la sigui
versemblant. Amadeu Lax acaba sent tant
creïble que la gent el cerca a la Viquipèdia. Una llibretera amiga meva, ens
explica, va llegir les primeres còpies del llibre i em va trucar, aquesta
família et denunciarà, deia, la Care Santos es va quedar inquieta un moment, i
finalment va respondre: aquesta família no existeix. Però estava contenta, si
podia enganyar una gran lectora com la seva amiga llibretera, és que havia fet
bé la feina.
Ens parla dels
personatges, rodons, molt profunds i molts psicològics, un escriptor ha de
saber i llegir de psicologia, la profunditat dels seus personatges depèn
d’això, ens explica.
Amadeu Lax i la
seva doble cara, la d’artista, lluminós i famós que atreu com arnes a tot hom, fins i tot la
família, contrasta amb la cara fosca, amb psicopaties profundes que no sabem si
venen d’una infantesa desarrelada, on es criat per la mainadera i on la mare,
moderna i feminista no està gaire pels fills, com no estava cap d’aquelles
dones burgeses avançades al seu temps.
Maria Rosa
Goladrons, una mare absent, una
dona moderna, forta i activa, i una esposa molt enamorada, gaudirà de la
vida, malgrat no acabar de concebre una relació d’estimació amb els seus fills.
Però el més
interessant de la novel·la, com es creen aquestes habitacions tancades,
protagonistes i narradores, guardant els records, i els secrets més foscos, que
Care Santos, pàgina a pàgina ens obliga a obrir. Les habitacions són arquitectònicament, físicament, però també
espiritualment una de les parts més importants de la novel·la.
I la pintura,
aquest fil conductor que ens porta d’un capítol a l’altre, una de les seves
filies.
Ens explica una
altra anècdota. La primera versió del llibre la va llençar a les escombraries,
però quan ho va explicar algun dels seus lectors habituals, va dir, home,
deixa’ns-la veure abans no? I va canviar
d’idea. De la novel·la original no va quedar gaire, només part de la
documentació ens explica, però al final va sortir. La gent respira alleugerida,
hauria estat una llàstima que Habitacions tancades acabés a les
escombraries.
Finalment, després
de moltes preguntes, i comentaris, ens
fa una recomanació d’altres lectures, d’una altra de les seves filies: la
Barcelona del segle XIX i XX: La caiguda de les muralles, la creació de
l’eixample i l’exposició universal i com això es deté amb la Guerra civil i la
post guerra: això forma l’arc cronològic i històric de tres de les seves
novel·les, L’aire que respires, Habitacions tancades i Desig de xocolata. També varem parlar del darrer premi Nadal,
Media vida, res a veure, amb les novel·les històriques amb que ens tenia
habituats. Tot i així diu una usuària, Habitacions Tancades no va rebre cap
premi, va tenir èxit per si mateixa, oi? Care Santos assenteix, si, i es va
traduir a varis idiomes i ara es reedita amb edició de butxaca. Això vol
dir que la novel·la és viva encara i això és molt bonic per a una escriptora. 
La darrera
pregunta, i la sèrie? Genial, quan me la van proposar, sabia pel director i el
guionista amb els quals ja havia treballat, que seria un èxit, ens explica,
però el món de la televisió és molt complicat, de seguida tot s’encareix, i no
hi ha pressupost, jo no hagués ajuntat personatges com la Tatii i la Conxa,
però el pressupost ho demanava i va estar una bona solució. De fet alguns
canvis, reconeix Care Santos, els van
resoldre millor que jo al llibre!!! Quan
em varen dir de sortir a la escena final estava emocionada però tenia,
por, deia, la vàrem repetir varis cops, perquè em quedava quieta com un
estaquirot.
Al final una foto
de grup, amb el club de lectura, Care Santos propera, amable que ha compartit una llarga tarda amb
nosaltres, somriu, amb uns lectors, els usuaris de la Biblioteca Elisenda de
Montcada, actius i lectors, que celebren així el final del nostre curs de lectura,
i que ja pregunten àvids per la lectura de setembre!
L'escriptora Care Santos parla del seu llibre 'Habitacions tancades', aquesta tarda a la Biblioteca Elisenda #Montcada pic.twitter.com/OdoJgpr7Qw— La Veu de Montcada (@laveudemontcada) 14 de junio de 2017
Sèrie de televisió TV1
