Niela i el revivent

Mai m'han agradat els anomenats llibres d'autoajuda, i encara menys, aquells que fan veure que no ho són, però al final resulta que si. No és el que busco quan llegeixo un llibre, per això quan la Montse Baduell em va demanar que llegís el seu llibre, li vaig advertir, que d'entrada no m'agradaria, i per tant podeu imaginar que el vaig llegir amb moltes reticències. I em va sorprendre, si, certament. Perquè és evident que té molts elements de l'autoajuda: allò que ajuda a superar la teva por, allò que et lliga a una vida saludable i equilibrada, físicament i psicològicament, ect, ect. I és cert, La danza de la vida, té molts d'aquests elements, perquè l'autora a través d'experiències d'un grup de dones, ens enfronta als seus problemes de cada dia, i ens dóna claus per superar-los. Així i tot el llibre em va decebre en un aspecte, semblava que el nexe en comú entre totes les dones, eren les danses àrabs, eren el fil conductor del llibre, e

Jofre Isern, un dels majors escriptors catalans,  ens explica  en primera persona les relacions amb una família desconeguda, pare, germans, àvia, desconeguda i terrible família, cossos esquarterats, trames policíaques, sectes estranyes i el sentit de l’horror,  i sobretot el seu amor per l’Aina, que fa que qualsevol perill valgui la pena, per seguir al seu  costat, una historia intrigant, ràpida i sòlida, que té un punt de trhiller, terror, i entreteniment força interessant. Octavi Franch ens deixa una de les seves  darreres obres, que no us deixarà indiferents. 

El Danubi Claudio Magris Biblioteca de la Roca, Viu la lectura, novembre. La nostra darrera lectura de Viu la lectura va ser un pèl diferent de les nostres lectures habituals, era un assaig, intens, i molt ben documentat + un llibre de viatges, del recorregut que fa l'autor pel riu Danubi en l'àmbit polític, econòmic, geogràfic i cultural. Aquest viatge ens dóna a conèixer la formació de l'Europa moderna, a partir de l'Imperi Austro Hungar del S. XIX, però amb unes arrels molt més profundes i que aconsegueix una verdader ecumene Aquest recorregut no amaga res, per bé o per mal, i ens parla igual de la gran cultura eslavo germànica, com de les arrels el naixement del Nacional Socialisme que va acabar amb el nazisme, no amaga res, les llengües desaparegudes, els pobles desapareguts, la diversitat cultural, o les atrocitats dels camps de treball del nazisme. Però també ens parla de la diversitat, i de la riquesa cultural que flueix com el riu Danubi a le