SECC a la premsa

Lorenzo Silva, amb els conductors de la tertúlia Josep Lluís Jiménez i Alícia Gili.
Foto : Laura Grau

El portal de notícies multimèdia

Montcada i Reixac

dimecres, 08 de octubre de 2014

CLUB DE LECTURA DE LA BIBLIOTECA ELISENDA
Lorenzo Silva: 'Existeix una imatge antiquada i sesgada del policia'
Més d'un centenar de persones assisteixen a la trobada amb el creador de l'inspector Bevilacqua
08/10/2014 - Laura Grau

Més d'un centenar de membres de diferents Clubs de Lectura de Montcada, Sabadell, Barberà, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i d’altres poblacions vallesanes –arribats en dos autocars– van assistir ahir la tarda a la trobada amb l'escriptor Lorenzo Silva que la Biblioteca Elisenda va organitzar al nou Teatre Municipal al voltant de la novel·la 'La marca del meridiano', premi Planeta 2012. El regidor de Cultura i Patrimoni, Daniel Moly (CiU), va donar la benvinguda a l'escriptor i als assistents, destacant que aquest era el primer acte literari que acollia el nou Teatre Municipal. Durant prop de dues hores el creador de la popular parella d'investigadors de la Guàrdia Civil, Bevilacqua i Chamorro, va respondre les preguntes dels conductors de la tertúlia, Joan Lluís Giménez i Alícia Gili, i de nombroses persones del públic, que no només es van interessar per la vessant literària de Silva, sinó també sobre les seves opinions sobre política i economia.

Abans de convertir-se en escriptor, Silva va treballar com advocat durant 12 anys, fet que li va permetre conèixer a fons l’estament judicial i relacionar-se amb agents dels diferents cossos policials. Una de les seves conclusions és que existeix una imatge antiquada i sesgada de la figura del policia, especialment de la Guàrdia Civil. “He conegut molts agents amb coneixements jurídics superiors als meus i amb una elevada consciència del que significa ser un servidor públic”, va remarcar l’autor, interessat especialment en la perspectiva privilegiada d’un funcionari públic que ha de penetrar en la vida privada de ciutadans per investigar trames criminals i delictives sense abusar d’aquesta posició de poder. En la novel·la ‘La marca del meridiano’, l’inspector Bevilacqua s’enfronta a les conseqüèncis d’una feblesa del passat com a policia a Barcelona, ciutat que l’autor coneix bé perquè hi viatja sovint des de Madrid amb cotxe. En un d’aquests trajectes nocturns, la imatge de l’arc il·luminat del meridià de Greenwich enmig de l’obscuritat dels Monegros, li va suggerir el títol de la novel·la i una figura metafòrica sobre la “membrana divisòria que separa Madrid de Barcelona, però també el present i el passat del protagonista”. Al final de l’acte, Silva va signar exemplars de les seves novel·les als lectors que li van sol·licitar.










El portal de notícies multimèdia

Sánchez Piñol amb Alícia Gili, conductora del Club de Lectura de la Biblioteca Elisenda.
Foto : Laura Grau

Montcada i Reixac

dimecres, 08 de octubre de 2014


CULTURA
BIBLIOTECA ELISENDA
Sánchez Piñol: 'Un fil de plata uneix la resistència de 1714 amb el moment actual que viu Catalunya'
L'autor de 'Victus' participa a la tertúlia mensual del Club de Lectura
14/05/2014 - Laura Grau

L’escriptor Albert Sánchez Piñol va participar en una tertúlia sobre ‘Victus’ amb els membres del Club de Lectura de la Biblio­teca Elisenda el 13 de maig. L’autor va relatar el llarg procés de documentació històrica que va precedir l’escriptura de la novel·la i la dificultat de trobar una veu narrativa que expliqués la Guerra de Successió Espanyola i la resistència heroica del poble de Barcelona al setge de 1714 des d’un punt de vista diferent.

Precisament un dels encerts de la novel·la és la figura del narrador, Martí Zuviría, un jove intel·ligent i aventurer que es veurà involucrat en el conflicte de forma gairebé involuntària.  Inspirat en un ajudant de camp que va servir a les ordres del gran general Villarroel, Sánchez Piñol aconsegueix crear un personatge molt atractiu: “És un home descregut i ple de contradiccions, però la seva visió dels fets, en lloc de trencar el mite de la resistència dels barcelonins, el reforça”. Els ecos del “setge més irracional del segle” –en paraules de l’autor– van passar de generació en generació, com ho demostra el fet que un dels jocs preferits de la canalla durant molts anys va ser jugar a guerra entre borbònics i austracistes. “I és evident que existeix un fil de plata que uneix aquella resistència a ultrança i el moment actual”,  va afegir.

Tot i que la novel·la no vol ser un manual de teoria política, l’autor posa de manifest que no es va tractar només d’una guerra dinàstica, sinó d’una pugna entre dos sistemes polítics oposats: “D’una banda, l’autoritarisme de Castella, amb el lema  ‘la palabra del rey es ley’, i de l’altra, el ‘republicanisme monàrquic’ de Catalunya, on el rei estava supeditat a unes institucions democràtiques”. També va ressaltar que en cap dels discursos de l’època fets per catalans sobre Castella no ha trobat crítiques ètniques, “sinó un rebuig a acabar com els pobres castellans, sotmesos a la voluntat d’un rei”.

Sánchez Piñol va avançar alguns detalls de la segona part de ‘Victus’, que ja té acabada i que està formada per una novel·la curta, en què Zuviría lluitarà amb els indis ‘yamesís’ contra els anglesos a Amèrica del Nord, i cinc relats independents, un d’ells situats a la guerra entre Espanya i França de 1719, en què recupera alguns personatges de la primera part, com el general anglès Berwick, un dels més carismàtics de ‘Victus’ i dóna protagonisme als miquelets, que després de l’ocupació borbònica van continuar resistint.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada