diumenge, 29 de gener de 2017

Cròniques de la mort d'un cervell VI


Cròniques de la mort d'un cervell


" Quan desitges q morin més neurones per no pensar, saps q has arribat al final. Només dormir iguala la indiferència de la mort. Quin sentit té aixecar el cap qn no vols veure res del teu voltant? El cervell plora."













dimecres, 25 de gener de 2017

Cròniques de la Mort d'un cervell V

Cròniques de la mort d'un cervell V





 Res no queda. La felicitat és el lleure, el moment lúdic de comprar. El joc irritant que obnubila. Oblidar qui ets per no recordar que ets. Que res no estimes del teu entorn. Que res no t'estima. Soledat absoluta. No vals res. No et valora ningú. Un diazepam i una ps4, les úniques coses amb sentit a la teva vida. Game over. El teu cervell és mort.


















dimarts, 24 de gener de 2017

La dona a la mitologia catalana i la literatura




Bruixes, aloges i encantades: el paper de la dona als mites catalans i el seu reflex a la literatura fantàstica en català. 
Speakers: Alicia Gili, Mercé Bagaria, Silvia Romero



dilluns, 23 de gener de 2017

Els “bookish books” o llibres que parlen de llibres



La història de la literatura està plena de llibres que parlen de llibres (o com els anomenen a la tradició americana, “bookish books” aproximadament, llibres que parlen de llibres)

D’autors clàssics com La llibreria ambulant, o de bet sellers com La veritat del cas deHarry Quebert. Distòpiques com Fahrenheit 451 o còmiques com Firmin. Que parlen de llibreries com La llibreria encantada, El llibreter de Kabul o, 84, CharingCross Road o que parlen de Biblioteques, com El nom de la Rosa, tema en el qual fins i tot vàrem navegar, la Sílvia Romero i jo a Iskander, la màgia delsllibres. D’autors de pròxim orient, com El viatge de Baldassare o d’autors sud americans, com El viejo que leia novelas de amor. Trhillers com El conte númerotretze o fantàstiques com Cor de tinta.



 I tots tenen dues coses en comú: que parlen de llibres i que incentiven la lectura de més llibres. Es crea un lligam màgic entre el lector i el llibre més enllà de la lectura.

Avui dia els clubs de lectura s’han convertit en una centrifugadora social de recomanacions de llibres, on, com diu Carme Fenoll, dins l’article “El boom dels clubs de lectura el plaer de llegir en grup”, es crea “un petit exèrcit de lectors ‘vip’” lectors crítics que transmeten les seves opinions sobre els llibres que llegeixen, als quals donen la volta, regiren i extreuen tot el suc que els pot donar.

És en aquest context que em semblen especialment interessants els “bookish books” i sobretot aquells llibres que es converteixen en un verdader club de lectura de recomanacions literàries entre el lector i l’autor. És el que jo anomeno els llibres/club de lectura.

Aquests tipus de llibres els trobo molt interessants pels clubs de lectura, perquè es crea un especial feed-back entre els i les usuàries i els autors, que passen a ser un integrant més del grup.


Una de les característiques dels clubs de lectura és que per compartir lectures no importa el lloc: una biblioteca, una llibreria, un cafè, el menjador de casa teva o fins i tot les sales d’espera d’un hospital:

A El club de lectura del final de la teva vida, de Will Schwalbe ens parla de com un fill i una mare creen el seu club de lectura particular, en les sales d’espera dels hospitals, mentre ella intenta superar un càncer.

A través d’un argument vital, on mare i fill aprenen a conèixer's millor a través de les lectures que fa cadascú, ens endinsem en el món literari de Will Schalbe: Munro, Nevirovsky, Man, Tolkien, Highsmith, entre molts d’altres són dins del seu univers.

I aquí apareix la segona característica d’un club de lectura: Els llibres que comparteixes sovint no són els que tu llegiries, en Will i la seva mare sovint discuteixen sobre els gustos literaris de l’altra, però a mesura que avança el seu particular club de lectura, aprenen a valorar les lectures, i es sorprenen favorablement davant de llibres que segurament per la seva pròpia iniciativa mai hagueren llegit.


Will Schalbe però ens parla d’un tercer aspecte dels clubs de lectura molt important: la lectura crítica, fa pensadors crítics: La majoria de llibres que comparteixen mare i fil tenen un fort componen crític, polític i social, i moltes lectures estan vinculades als interessos de la mare, directora d’una ONG que treballa en països amb conflictes armats. Lectures com Un llargo camíno o Elsenyor de les mosques, ens conviden als lectors a repensar la nostra societat i a nosaltres mateixos a través dels llibres.

Però sobretot, una de les principals característiques d’un club de lectura, és que sovint es converteixen en una tria i remena, on els participants tenim l'oportunitat de conèixer de mans d’aquests lectors Vips que parlàvem abans (els mateixos participants de la tertúlia) un toll de lectures que ens obren noves portes a moltes noves lectures.

A través de El club de lectura del final de la teva vida, l’autor, Will Schalbe és un usuari més de la nostra tertúlia i comparteix amb nosaltres i recomana, desenes gairebé centenes de llibres.

Aquesta però és una característica que també comparteixen els altres dos llibres/Club de lectura que us comentava fa un moment:

Una lectora poc corrent, el seu autor, Alan Bennett, ens fa arribar a través de la veu de la Reina d’Anglaterra, dotzenes i dotzenes de recomanacions.

L’autor de La dona de Paper, Rabih Alamenddine, diu en una entrevista que “Estimo els llibres, però aquesta no és la raó per la qual vaig escriure aquesta novel·la. Simplement volia reivindicar la figura d'algú que a ulls de gran part de la societat és inútil. Com més em diu la gent que una cosa és innecessària, més ganes tinc de fer-la” i en la seva obra comparteix més d’un centenar de lectures, entre les més de 5000 obres que ocupen la seva biblioteca particular.

Així doncs la lectura de La dona de paper ens converteix en els usuaris particulars d’un club de lectura molt especial entre el seu autor i la seva protagonista.



Si bé La dona de paper comparteix amb El club de lectura del final de la meva vida, conèixer llibres que possiblement mai llegiríem per nosaltres mateixos o compartir amb l’autor lectures que ens conviden a fer una mirada crítica al món que ens envolta, en aquest llibre podem entreveure dues característiques més, pròpies dels clubs de lectura.

Per una banda, amb La dona de paper, aprenem a conèixer un llibre per dins, la paraula, en aquest cas des del punt de vista del traductor: Aaliya, una traductora vocacional ens permet conèixer fil per randa la paraula, i la seva traducció, el color dels mots, el so, aquest món màgic dels mots, que ens porta més enllà del mateix llibre.

Per altra banda, a través d’Aaliya, Alamenddine fa una cosa que sovint tots acabem fent en un club de lectura, no parla només de llibres, ens parla de música, d’art, dansa, de pensament, de política, de la família, de la vellesa... Perquè al final això és el porten els llibres, a què parlem de tot allò que ens vincula socialment.

Pensareu doncs que a Una lectora poc corrent no li quedarà cap característica més per destacar dels clubs de lectura, però us equivocareu. Una lectora poc corrent ens porta a una de les característiques més importants dels Clubs de lectura: el paper del bibliotecari o del llibreter. Són aquelles persones que et coneixen i que coneixen els llibres i que sovint sabent quin llibre va a quin lector. Si penseu que vosaltres sou mals lectors, que no llegiu gaire i que no heu trobat llibres que us agradin molt, acudiu al bibliotecari.

És el que fa aquesta lectora poc corrent d’Alan Bennett, que mai ha llegit gaire ni té gaire interès per llegir, però que un bibliotecari d’una biblioteca mòbil de Londres li crea el cuquet de la lectura, i des d’aquell moment es converteix en una lectora voraç. I no només això, voraç i crítica, que per primer cop veu, a través dels llibres, més enllà de la seva vida quotidiana.

Alan Bennett també comparteix, a través de la Reina, un bon tou de lectures amb nosaltres i ho fa amb un humor irònic i crític que ens mostra com d’important és la tasca que fan llibreters i bibliotecaris en la incentivació lectora, i un cop més ens convertim en usuaris accidentals del seu particular club de lectura amb la Reina i ens regala un munt de bones recomanacions.


Així doncs aquí us he fet cinc cèntims de tres llibres que jo anomeno llibres/club de lectura, on protagonistes i autors es converteixen en un participant més d’un club de lectura virtual, i amb els quals sovint ens descobrim recomanant les nostres pròpies lectures dins de la nostra ment.

Com diu Christopher Morley a La llibreria ambulant:
(...) el que la gent necessita són llibres bons, senzills i sincers, alguna cosa que els arribi al cor, que els faci riure i tremolar (...) Capítol 4, pàg. 41.
Crec que aquí us deixo tres de ben bons!

dimecres, 23 de novembre de 2016

Sota l'asfalt de Lluis Llort a la Biblioteca de la Roca


Sota l’Asfalt

Lluis Llort
Biblioteca de la Roca,

No és  un thriller canònic, Llort no segueix les regles de la novel·la negra al peu de la lletra, tot i que per sota hom les pot percebre les tres regles, lloc, ambient, personatges.
Ens parla des de la perspectiva de personatges quotidians, veïns nostres, però no es deixa portar per tòpic i trenca les normes narratives, juga amb el lector i ens dóna la volta a l’argument com un mitjó quan li convé.
Barreja dues veus narratives, una en primera persona, punyent, directa,  hàbil amb el joc d’adjectius i amb la mirada crítica del nostre entorn, la veu del Marçal.  També una veu en tercera persona apareix  cap al final que ens dóna noves perspectives i t’adones que l’autor et proposa un joc, on com lector, participes de la narració.
Ens presenta un ambient opressiu, tancat, fosc, ple de tribus urbanes, però que desperta el nostre  interès pel què amaga el forat negre que tots imaginem, el metro.
Usa moments delirants, que ens atrapen i arrosseguen amb el protagonista fins dins d’aquest forat negre que és el món sota l’asfalt, però també al forat negre que és la ment del protagonista...
L’autor diu que no és la seva millor proposta literària, tots els presents a la tertúlia pensem el mateix, doncs caldrà llegir la resta de llibres, oi?
Sota l’asfalt  és una novel·la negra, però també una crítica social, i un thriller psicològic, on l’entorn dels personatges ens els defineix i identifica. No s’està de sang i fetge, sexe i violència, però ho combina amb una narrativa ràpida, neta, ben treballada,  amb una construcció d’atmosfera genial.
Molt directe i específic, per alguns lectors, li comenten, especialment amb la violència explicita. Es precisament aquesta narrativa sense pèls a la llengua el que atrapa, diuen altres dels lectors.  Una lectura atractiva, que et dóna  moltes ganes de tastar més Llort!